Benvinguts al cul del món que per cert és un mocador

10,11,12, de desembre de 2009

Ushuaia és el la fi del món, com s'encarreguen de recordar-te a cada moment els "fueguinos", els habitants de Tierra de fuego.Els Xilens opinen al contrari ja que tenen una població encara més al sud que és diu Puerto Williams.
Tot i això Ushuaia té molts atractius:
 el primer és el clima, els locals diuen que en un sol dia pots viure les 4 estacions de l'any, i és veritat, durant unes 12 hores vivim un vent huracanat amb 5 graus de temperatura, 18 graus solta el solet, una pluja gelada amb una gran nevada a les muntanyes i un altre cop bon temps.
El segon atractiu és el canal: Contractem una petita excursió amb l'empresa "Las Tres Marías" (la millor amb diferència de les que ho ofereixen ja que vas amb un petit veler amb motor amb només 12 persones) i ens porten a veure una illa amb lleons marins, i sobretot la Isla "H" una illa protegida on només hi entren una vintena de persones al dia. A sobre el vaixell, mentres escoltem les explicacions d'una competent guia,
passem molt de fred, i és aleshores quan diu en un català perfecte: "benvinguts al cul del món".
El tercer atractiu són les muntanyes que té al voltant i el Parc Natural de Tierra de Fuego, pugem fins la Glacera Martial, força amunt amb neu fins als turmells i fem una llarga passejada per el Parc natural on veiem moltes aus marines, una castorera, una torbera, etc. Les muntanyes del voltant s'assemblen molt als 3000 del Pirineu quant estan nevats, però fan una alçada màxima de 1500m.
Durant aquests dies ens allotgem a casa de la Maria (Nahuel bb), és una dona entranyable i molt xerraire que ens explica moltíssimes coses d'Ushuaia, a la casa hi ha com a molt 7 hostes i la seva família (són 7 membres més que és queden sense els seus llits per uns mesos). La casa és de color verd, com ens explica la Maria les cases dels descendents dels Europeus i Criollos que van colonitzar Ushuaia sempre són de color verd perquè la pintura verda era l'única que entrava a la illa per pintar els vaixells de guerra. Ushuaia la van colonitzar sobretot delinqüents que estaven tancats a la presó que allà hi havia. Li van prendre el territori als Yàmanas, uns nadius que vivien encenent petites fogueres, pescant lleons marins i navegant en canoes ¡completament despullats!
I ara expliquem allò del mocador, a Ushuaia ens hem trobat a l'Albert de la Garriga i al Jordi de les Franqueses del Vallès (Germà de la Mireia Vila) que ha fet tota la ruta 40 en moto.

Estem a un refugi de muntanya de Torres del Paine a Xile i no podem penjar fotos així que us haureu d'esperar 5 dies fins que tornem a la civilització.

Ushuaia a les 23:00 h! Encara hi ha llum.

Ushaia desde el "Glaciar Martial"

Parc Nacional Tierra de Fuego