5 i 6 de desembre de 2009
Entrada triomfal
L'Entrada a l'Argentina ha estat triomfal! Després d'un vol que ha sortit amb una horeta de retard i que ha durat catorze hores, quan finalment arribem a un humil hostalet de San Telmo, cansats i amb son i gana, ens trobem un noi tot preocupat que ens explica que a l'habitació on havíem de dormir hi ha hagut aquella mateixa tarda una fuita d'aigua, el noi es passa dues hores trucant a un munt d'hostals alternatius, sense èxit.
Per millorar la situació de mal rollo, la Marta i jo, cap a les 23 h decidim tranquil·litzar-nos com és tradició a la família i anem a un petit restaurant a menjar-nos un asado i un chorizo de bife.
Quan tornem, el noi ens ha “trobat” allotjament a dues “cuadras” d'allà, el nou hostal resulta ser un hostal on hi llueix un sospitós cartell a recepció que diu “clausurado”. Uns nois molt simpàtics i una mica borratxos ens mostren una habitació acceptable, una mica bruta, i ja que son vora la una ens posem a descansar.
Immediatament, just al costat nostre, el nostre amic i la seva colla (inclosos alguns que arriben més tard) es posen a cantar! (força bé per cert).
La festeta dura fins a les tres o les quatre aproximadament, i inclou la bronca d'una veïna airada que truca a la porta etcètera, els nois fent trucades de broma per telèfon entre altres.
Al matí següent, es lleva amb l'hostal desert, el responsable i un col·lega catatònics a una altra habitació i sortim a voltar.
La república de “la amistad y la alegria”
És diumenge, i això al barri de San Telmo significa mercat d'antiguitats. Però no un petit mercat sinò un d'enorme, quilòmetres de carrers plens de sifons, utillatge de “gaucho”, gent ballant Tango pel carrer i milers de parades on trobar qualsevol cosa.
L'ambient és més que agradable i no ens sobta que la “República de San Telmo sigui “refugio de amistad y alegria”. Dinem bebent Quilmes i menjant uns excel·lents “choripanes” a un pati on un cantautor clònic de Sabina canta cançons per nosaltres.
El Rei dels Taxistes
Fem cap cap a l'Aereoparque a bord d'un taxi amb un conductor molt simpàtic i culte.
El món del taxistes, sovint mereix menció a part en els viatges, xerraires de mena, són una bona font de bones informacions sobre el país. El que ens va portar la nit anterior ens va parlar de futbol, en Mesi és una gran tarja de presentació per aquí; ens va recomaar que anèssim a veure com sortia la “hinchada de boca” del partit aquella mateixa nit (com ja sabeu no va poder ser). Ja van dos argentins que em pregunten a qui li ha tocat a Espanya al Mundial o sigui que ho consultaré immediatament.
El segon taxi resulta un plaer inesperat, el nostre amic, ens pregunta sobre Franco, sobre perquè els catalans tenim fama de garrepes i arribem a un acord total a l'hora de comentar la inutilitat de la monarquia espanyola “imaginen ustedes que son los príncipes de España porqué sí, y yo soy el Rei de los Taxistes, la jodimos, que boludos!”
Al arribar, a l'hora de pagar el taxi ens passem una estoneta buscant canvi per l'Aereoparque. Argentina sembla tenir una manca alarmant de moneda petita, ho tindrem en compte.
I en el proper capítol... Iguazú!
No us perdeu el costat de Brasil d'Iguazu... per mi es el millor.
ResponEliminaVacances... quina sort ! el meu torn va passar al octubre, snifff snifff.
Sergi
a m'en olvidava... els llocs suspitosos crec que es diuen "Transitorios"
ResponElimina