Piscineta, reggae, arcs de Sant Martí i aigua per l'amor de Déu

7 i 8 de desembre

Piscineta i reggae

Aterrem a Puerto Iguazú i xoquem de morros amb l'estiu de la selva i l'ambient de vacances internacionals.

Estem allotjats a un excel·lent hostal de la cadena hostelling internacional (HI) del que diu meravelles tothom a qui li preguntes. És un antic casino tropical a mig camí entre la part Argentina de les Cascades de l'Iguaçú i el poble de Puerto Iguazú, hi regna un ambient de motxillaires de tot el món i fer amistats és gairebé immediat; a més a més hi ha una fantàstica piscineta per banyar-se degustant unes Quilmes de tres quarts de litre (Quilmes és la cervesa oficial a l'Argentina, és francament suau i entra com l'aigua , per això totes les terrasses dels bars que hem vist pel país estan plenes d'ampolles grans de Quilmes gelada).

Des del mateix hostal et programen sortides als dos costats de les cascades, i aquí és on comences a fer amistats ràpidament: L'Albert i la Isabel de Montagut, L'Olivier de la Illa Reunió, una noia anglesa que ha perdut la càmera de fotos i ens demana que li fem algunes per enviar-li per mail i una alemanya resident actualment a la Córdoba argentina.

Amb l'Albert i l'Isabel, també de viatge de noces, compartim sopars i xerrades, ella fa un màster en infermeria de muntanya i ell és ferrer, parlen aquell català de Girona que tant ens agrada. Amb l'Olivier hi ha una connexió molt ràpida i la Marta s'enganxa de seguida a practicar francès (que és un idioma). És un enginyer ambiental funcionari de l'estat francés que està donant la volta al món en vuit mesos i té una pinta de “bon vivant” que no se l'acaba (ens ha convidat a la seva illa i encara li agafarem la paraula...). En la menció de coneixençes hem de mencionar també a una mare i una filla Peruanes de Puno amb cara d'Inques, la mare és un terratrèmol que recorda molt amb els gestos a la mare dels germans Coromines versió “altiplano”.

Aigua per l'Amor de Déu i arcs de Sant Martí.

Tant pel costat brasiler com per l'argentí, les cascades de l'Iguaçú tallen la respiració. A la banda brasilera es veuen i s'entenen, a l'Argentina es viuen.

El complexe de cascades de l'Iguaçú està format per 275 caigudes d'aigua fruit de dues colades de lava superposades. La geologia de la regió està dominada per extensos mantells superposats de basalts fruit del trencament del supercontinent de Gondwana i la obertura de l'Atlàntic (separant Amèrica del Sud de l`Àfrica). L'acció de la tectònica dels Andes explica perquè els rius a la regió circulen cap a l'interior del continent (tot i ser relativament a prop de l'Atlàntic) i l'activitat del riu Iguaçú i Paranà i d'un sistema de falles expliquen els desnivells de les cascades.

Però deixem les dades tècniques, expliquen per aquí Iguaçú en guaraní vol dir “aigua gran”, una gent obvia aquests guaranís.

Acostar-se a la Gorja del Diable impressiona al més escèptic, el brogit de l'aigua t'eixorda, la bromera et deixa xop i mirar-la molta estona provoca un vertigen estrany. Entre les possibilitats del parc hi ha una aventura francament recomanable: Et pugen amb una zodiac enorme i molt potent i et situen literalment sota els salts de Gorque Bernabé Méndez i del dels Tres Mosqueteros,  evidentment acabes xop i eufòric fins als ossos.

Els dos parcs estan equipats amb passeres metàl·liques que et porten tant pels peus com per la part superior de les cascades, i si fa un bon sol com ens ha passat a nosaltres s'hi poden veure infinitat d'arcs de Sant Martí provocats per la bromera d'aigua.