24, 25 i 26, de desembre
El Bolsón és un poble de l'Argentina que es troba just al límit nord de la Patagònia, de fet ja forma part de l'anomenada Región de Los Lagos. El límit el marca el paral·lel 42, i en aquesta zona també és el límit entre El Bolsón al nord i Lago Puelo al sud, dos pobles molt propers en una espècie de Tirol a la sudamericana. La zona és molt propera a Bariloche, que ja és una ciutat molt gran i molt famosa per els llacs del parc nacional Nahuel Huapi, el primer d'Argentina, la xocolata etc.
Però el Bolsón és sobretot el poble hippie de l'Argentina, té un mercat artesanal que funciona dimarts, dijous i dissabte durant tot l'any. S'hi donen cita artistes de tota mena, especialment els que fan escultures amb troncs de fusta, cervesers i tot tipus d'artistes dels voltants i molt més enllà. El domina el cerro Piltriquiltrón (a nosaltres ens inspira una adaptació d'una rumba que diría quelcom com “Piltriquitón-pom-pom! Pirtriquitrón-pom-pom! ...”
Decidits a viure l'ambient del veritable Bolsón, ens dirigim per referències a la casa de Juan Porro. Després de l'esgotador viatge en bus arribem dues hores tard a el Bolsón, el bus ens deixa al mig d'un poble semidesert, amb tot tancat perquè és nit de nadal. Cansadíssims hem de buscar un “Remís” (Taxi) que ens porta cap a les afores del poble, a l'altra banda del riu Azul en una zona una mica aïllada. Sense res per menjar, veiem perplexos que estem en unes bucòliques cabanes de fusta amb altells on tothom es prepara el seu propi menjar (encara no menjarem res la nit de Nadal!). I en aquest moment tot canvia, Gillermina (l'amable noia que ens rep i que comparteix cabana amb nosaltres en una altra habitació) ens diu que no ens preocupem perquè tothom està compartint una barbacoa al voltant de les brases i que segur que poden alimentar dues boques més!
I de cop ens trobem al mig d'un foc de camp Andí sota els estels compartint bifes, lomos i entranyes a la “parrilla” , amanides, calimotxos i Fermat amb argentins, suïssos, suecs, austriacs, una parella de portugueses, un australià, un Palestí rasta afincat a Perú i dos gossos la nit de nadal. Com és evident entenem que és i que vol dir estar a El Bolsón i la seva Comarca.
Com que les llargues caminades d'aquests dies comencen a passar factura en forma de sobrecàrrega i el temps continua un pèl rúfol, a El Bolsón fem més bondat, visitem el Parc Nacional de Lago Puelo (important perquè un braç de llac i la seva baixa altura permet la barreja d'espècies vegetals de la vessant Argentina dels Andes amb la de Perú i pel seu llac envoltat de muntanyes que la boira i la pluja no ens deixen acabar d'apreciar, i al dia següent visitem la fira d'artesania amb tota la colla de can Juan Porro, i comprem tot de “pijadetes” per quan tornem.
Però a el Bolsón hem trobat, gràcies a l'ambient de les cabanes on ens trobem, sobretot persones. La veritat que havent passat només dos dies ens fa pena marxar. Nosaltres hem fet una truita de patata i pa amb tomàquetper a tothom i els hem fet riure explicant les tradicions del tió i el caganer. La Guillermina ens va explicar que farta de la seva feina i de Buenos Aires estava treballant per en Nahuel (el jove administrador de la casa) aquest estiu i que ja veuria que faria més endavant, de moment tenia a la casa als seus dos joves germans per passar junts el nadal. La Wanda, la parella simpatiquíssima d'austríacs i la suïssa no semblaven tenir massa pressa per marxar de les cabanes, les dos portugueses havien deixat la seva feina d'ambientòlogues per passar sis mesos per Sudamèrica i estaven treballant a unes granges de la regió com a cooperants, i en Wadid, d'origen Palestí però afincat fa temps al Perú ens explicava que havia descobert un nou mite inca relacionats amb la misteriosa ombra d'un Puma a una muntanya un dia concret, lligat jaciments arqueològics i tradicions que perduraven sense que ningú conegués la raó principal (les hombres). Ara havia creat l'associació Pumaruna, venia per les fires uns originals collarets de papa i maní secs de colors naturals i explicava per tota sudamèrica el seu descobriment (ja acceptat per els historiadors Peruans i pels ex`perts en cultura inca).
Marxem de Bolsón i de núvols del Piltriquiltrón (muntanya dels núvols en mapuche), amb una certa melangia però amb ganes de retrobar el sol a la costa Atlàntica.
