30, 31 de desembre de 2009 i 1 de gener de 2010
Reservem els últims dies del viatge, inclòs el cap d'any per la capital federal, i ens trobem amb un Buenos Aires estiuenc, un pèl trasbalsat per la imminent sortida del Rally París-Dakar (que va per Argentina i Xile, vés per on!), i preparant-se, com tot el planeta, per rebre el nou any com es mereix.
El dia 30 a partir del migdia els dediquem a visitar dos barris emblemàtics de la capital, per una banda Boca i el seu caminito, i per l'altra voltem a la nit per Palermo Soho.
Boca és un barri obrer i portuari, vindria a ser com la Barceloneta dels vells temps. Té dos atraccions turístiques principals, la Bombonera (L'estadi del Boca Juniors) on s'hi juguen els mítics partits de la lliga Argentina i on Maradona i altres cracks van viure i viuen dies de glòria. Vist des de dins és veu un estadi més aviat petit amb les grades molt verticals i amb el públic a uns dos metres del córner. Deu ser una olla a pressió els partits importants. Els exteriors estan farcits de simbologia èpica del futbol imatges del Pelusa etcètera.
L'altre zona pintoresca és El Caminito. Antic barri de cases marginals fetes de xapa anomenades Capillitas on s'amuntegaven famílies pobres, però que té la gràcia dels seus colors (parets de colors vius aprofitant les pintures dels barcos dels ports), i en ser una zona de Tango de bordell i gent de mala vida. Boca és divertit i canalla a les zones turístiques (pels carrers paral·lels al cosa fa menys gràcia), però a partir de les sis, quan marxa la seguretat, tanquen les paradetes i comencen a aparèixer trapelles que t'intenten enganyar amb els preus, vendre't droga, canviar-te moneda i suposo que robar-te la cartera si poden (amb molta gràcia, això sí). En tenim prou amb mitja hora per saber que hem de pirar d'allà.
Palermo és la zona de la classe mitja Porteña: carrers amb arbrat, botigues de disseny a preus molt raonables, terrasses, boliches i vida nocturna agradable. Va ser el barri escollit per passar el cap d'any.
Gairebé per casualitat, ens vam trobar amb el circ del Dakar, tota la caravana de cotxes, motos i camions (els més espectaculars), estàvem aparcats a prop de la Plaça d'Itàlia, on s'agafa el subte (metro de Buenos Aires) per anar a Callao on teníem l'hostal. Vam passar una bona estona fent fotos i copsant l'ambient.
I així ens plantem al cap d'any, la fi de festa. La cosa va començar amb una connexió en directe via skype amb Granollers on una presentadora histèrica (Marta) i un Maradona de pacotilla (Uru) feien un discurset de bon any ( a los que no creieron... que la sigan mamando, i tal). Tot i que em sembla que no es va sentir massa bé des de Granollers, no em direu que no té gràcia poder connectar amb els col·legues a temps real quan a Catalunya ja es celebrava el cap d'any i a Argentina tot just es preparava. Ens hauríeu d'haver vist morts de vergonya arraconats a un escala d'incendi, amb una bandera argentina darrera i un ordinador al davant fent el pallasso dins de l'hostal.
Després vam sortir al carrer, més perduts que un pop en un garatge i vam enfilar cap a Palermo sense saber si podríem o no sopar.
Vam acabar a la terrassa d'un restaurant, on prometien sopar, vi, barra lliure de cervesa, cotilló i espectacle rodejats de brasilers, altres guiris com nosaltres i els components d'un dels equips del Dakar borratxos.
Al voltant de les 12, poc abans que la ciutat esclatés amb els focs artificials que aquí llencen a la manera que nosaltres fem per Sant Joan, ens van donar unes gorres ridícules i serpentines d'esprai, va aparèixer una mulata i un conjunt de mariatxis i nosaltres, sense entendre res, ja no sabíem a quin país estàvem.
La Marta va acabar abraçada a un mariatxi i jo a la mulata. Ella a Mèxic i jo al Brasil. Un cop es va acabar l'extanya festa a la plaça, ens vam posar a vagar pel barri sense nord, seguint grupets de gent fins que sentim música. Anem cap allà i ens trobem amb més surrealisme: Una fusteria (?!) havia col·locat un equip de so d'on tronava patxanga a tot drap i el veïnat, amb tota naturalitat estava tallant el carrer al transit i muntant una festassa amb petards i rotllos de paper de vàter a mode de serpentines. Vam decidir que aquells eren els nostres i vam passar la nit ballant amb barrets ridículs (tant que la penya ens feia fotos a nosaltres) entre la gent del Viejo Palermo.
L'endemà, dia 1, tornem cap a casa amb la motxilla i la ment carregades de records. A Buenos Aires sortirà el Dakar , netejaran els carrers dels residus de la festa (post festum, pestum) i tornaran a la seva vida normal. Nosaltres també, no cal dir-ho, però sentim dins nostre una veueta que diu alguna cosa com:
Recordás el viaje, loco? Fué bárbaro!
ai que ploro, amb aquesta última frase.... :)
ResponElimina