23 i 24 de desembre
La Ruta 40 és una carretera mítica que travessa tota l'Argentina de nord a sud, és la que ens ha guiat per terres de la Patagònia. Aquests dos dies hem fet la tirada més llarga, la ruta de EL Chaltén al poble del Bolsón, ja a la regió andina de Los Lagos.
Ja sigui en cotxe o en moto com el nostre amic Jordi, com en bus (o colectivo com diuen aquí) fer ruta per la quaranta és una experiència que et permet entendre les dimensions del país. Són hores i hores de pampa andina i sobretot de “ripio”. No totes les carreteres de l'Argentina són asfaltades, encara que siguin tant importants com aquesta ruta, les que no ho estan són de “ripio” que no és més que pedres consolidades per una piconadora.
La ruta quaranta és doncs sensació d'aïllament, pampes interminables, clots a la carretera, mal de ronyons i rectes infinites.
Per que us feu una idea, durant una recta vam veure una pel·lícula sencera al bus!
De tant en tant, apareixen en el paisatge, algunes estàncies, una espècie de ranxos a l'Argentina on el bus recarrega combustible mentre els viatgers alleugen les seves bufetes, en aquestes cases en el no res s'expliquen històries fantàstiques com a La Leona, on Perito Moreno va ser atacat per un Puma femella i per on van passar grans atracadors de bancs nord americans o mítics escaladors com Ferrari que va pujar al Fitz Roy. En altres, hi ha troballes molt divertides com guanacos petits domesticats o uns quants nens assalvatjats que portaven un zorrilo com a mascota.
També vam haver d'assistir a un cotxe a centenars de quilòmetres de qualsevol nucli de població (per cert, aquella gent es va quedar allà i es va negar a pujar al Bus per demanar ajuda al proper poble per por de que els robessin el cotxe i no sabem que va ser d'ells).
Vam fer parada i fonda a un poble anomenat Perito Moreno, al bell mig de no res que té com a única atracció propera la “cueva de las manos” uns curiosos jaciments arqueològics que no vam visitar però que vam veure en fotos per tot arreu. Segons l'hostaler, el poble havia canviat molt des que es va descobrir una mina d'or i els del “nord” van venir a treballar, ara hi ha lladres i drogues i abans tots es coneixien i hi havia pau.
A Perito vam sopar amb un parell de vascos abertxales, ella professora d'euskera i ell que havia viatjat per tot el món, ple de uns tatuatges que ens va fer fantasiejar amb si era un gudari fugit de la justícia, i durant el trajecte vam fer unes “rises” amb una parella d'Olot (la Marta i en Marc) tots dos docents, amb qui vam compartir comentaris tot el viatge. En total, dos dies de viatge sencers per assolir la nova etapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada