La glacera més especial del món

20 de desembre de 2009

Després de passar un dia d'impàs viatjant de Puerto Natales i instal·lant-nos a Calafate, visitem la glacera del Perito Moreno, etapa obligada a tot viatge a la Patagònia.

No és pas la glacera més llarga que hi ha per aquestes contrades, l'anomenat Campo de Hielo Sur és un casquet que emet glaceres de vall per tot el seu voltant, i n'hi ha més extenses que el Moreno (Com l'anomenen aquí). És però la que té el front més alt, uns seixanta metres. La corrent marina freda de Humbolt, conjuntament amb la configuració de les muntanyes del seu voltant que recullen una gran quantitat de neu en poc espai, fan que sigui una de les úniques del món que avanci quan la gran majoria de les glaceres del món retrocedeix a causa del canvi climàtic. Aquest ascens provoca la contínua caiguda de blocs de gel enormes del seu front, causant un estrèpit considerable, tot un espectacle!

Encara té una altra particularitat molt divertida, el Perito desemboca al Lago Argentino (el tercer més gran de Sud-Amèrica després del Titicaca i un altre argentí) concretament entre un braç del llac que s'anomena Brazo Rico i una canal del llac anomenada Canal de los Témpanos (Per les restes de gel que es desprenen de la glacera). L'aigua del Brazo Rico hauria de fluir cap al canal de los Témpanos, però la glacera, en el seu avenç, de vegades talla la corrent com si fos una presa, i llavors el Brazo Rico pot pujar el nivell de les seves aigües fins a trenta metres inundant els boscos del voltant. Arriba un moment, però, que la força de l'aigua trenca la barrera de gel, crea un túnel sota la glacera, el Brazo Rico es buida i el procés torna a començar.

Nosaltres ens trobem el Perito Moreno tancant aparentment les dos parts del llac, però si ens hi fixem més es pot observar un túnel “petit” a la base de la glacera per on es cola l'aigua. Vam visitar el front sud en vaixell, la visita és molt útil perquè costa molt fer-se a la idea de les dimensions d'un front de seixanta metres en una glacera de trenta quilòmetres de llarg i una extensió com Buenos Aires sencer. Acostar-se en catamarà ajuda. Grans agulles de gel amb formes capricioses amenacen en caure en qualsevol moment, i de fet, alguns trossos de paret cauen davant del barco.

Després visitem els famosos miradors de les passarel·les del front de la glacera, plens de turistes que treuen bones fotos i juguem a fotografiar o gravar els despreniments amb les nostres càmeres de butxaca.

Allà ens vam trobar a un músic francès hiperactiu que vam conèixer fa uns dies a un refugi de Xile que es gravava en vídeo fent música amb el seu cos amb el Perito de fons.